jueves, 19 de diciembre de 2013

ACTIVITATS PLANTEJADES PER A TREBALLAR LA DIVERSITAT FAMILIAR


A continuació s’explicaran les diverses activitats que proposo per poder treballar el tema de la diversitat de tipologia de famílies estrcuturades en tres apartats: objectius, materials i metodologia. I també, a través d'aquestes els infants aprenen a valorar-les de forma positiva respectant-ne tots i cada un dels casos. Les tres activitats plantejades estan dirigides per infants de 6 anys aproximadament i s’expliquen en un ordre determinat perquè els permet anar construint els seus coneixements a mesura que avancen les sessions.

1. Construeix una família

Objectius:
-          Conèixer la tipologia de famílies existents.
-          Adquirir coneixements a partir de l’experiència pròpia.
-          Desenvolupar la imaginació i la creativitat en la creació del seu propi dau o en un que creïn ells a partir d’altres famílies que coneguin.
-          Potenciar l’auto coneixement de la pròpia realitat dels infants.

Materials
-          Cartulines, colors i tisores.
-          Plantilla del Dau.
-          Fotografies de la vivenda i de la pròpia família dels infants.

Instruccions:
Primer es mostren els dos daus que contenen, d’una banda la tipologia de famílies i d’altra banda algunes de les diverses vivendes d’aquestes.
Seguidament l’adult els fa explicar què veuen a cada un dels daus i entre ell i els infants exposen les característiques que s’observen en cada una de les cares.
Una vegada es coneixen les característiques de cada un, caldrà que els infants reflexionin sobre la caracterització del seu cas personal.
Seguidament construiran el seu propi dau que inclourà: una fotografia de la vivenda i de la família, un dibuix de cada un d’ells, el títol de l’activitat amb el nom de la família i una breu explicació per part dels infants del que han après en aquella sessió.
Per tant, una vegada acabada la sessió cada nen i nena té un dau que els defineix en dos àmbits de la vida,  i en poden construir d’altres que els permeti conèixer més a fons la diversitat en l’actualitat.

2.El dia de les famílies

Objectius:
-          Potenciar i augmentar la relació família, infants i escola.
-          Adquirir coneixements a partir de la mostra de les famílies dels companys.
-          Vincular els adults en l’aprenentatge dels infants.
-          Comprendre la diversitat actual familiar.

Materials:
-          Són necessaris els recursos humans, ja que l’únic que fa falta per a realitzar l’activitat. Per tant, l’assistència dels familiars a l’aula és imprescindible.

Metodologia:
El dia de les famílies consisteix a dedicar un dia al mes o un o dos dies al trimestres durant el curs (depenent de la disponibilitat de les famílies), a treballar el tema de les estructures de les famílies dels infants, promovent l’assistència d’alguna d’elles al centre escolar.
Per tant, algun familiar dels nens o les nenes de l’aula assisteix a l’escola per tal que la mestra dirigeixi un torn de preguntes per part dels infants i així ells poden conèixer de primera mà com és, qui la forma, on viuen, quin és o són els seus transports, entre d’altres qüestions que s’hagin treballat anteriorment i tinguin interès en conèixer.
D’aquesta manera adquireixen uns coneixements significatius per a ells, ja que ho coneixen de primera mà.

3. Creació d’un arbre genealògic

Objectius:
-          Potenciar la creativitat dels infants.
-          Augmentar l’auto coneixement sobre les seves pròpies famílies.
-          Aprendre les relacions existents entre els membres d’una família.

Materials:
-          Fulls en blanc, colors, tisores, cola per enganxar.
-          Fotografies dels familiars dels nens i nenes.
-          Dibuixos d’arbres.
-          L’exemple de l’arbre genealògic de la mestra.

Metodologia:
Aquesta activitat consisteix en què cada infant porti una fotografia de la seva família a l’aula i a partir d’aquesta i dels coneixements adquirits en les dues sessions explicades anteriorment, podran construir el seu propi arbre genealògic.
Cal dir però, que abans d’iniciar-la la mestra els ha d’explicar què és un arbre genealògic, com el faran i tot això ho pot mostrar amb l’exemple de la seva pròpia família. D’aquesta manera es fa més entenedora la tasca a realitzar.

REFLEXIÓ SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LES FAMÍLIES I EL SEU TRACTAMENT A L'ESCOLA


Seguidament iniciaré una reflexió sobre el que s’ha comentat anteriorment i alhora faré referència a la relació escola i família per tal d’entendre la importància que té  potenciar-la dia a dia en els centres educatius.

Actualment, cal dir que és molt important crear  més acceptació en les noves estructures familiars per tal que en un futur proper s’incloguin dins la normalitat i no es vegin com una desviació d’una tipologia que ha predominat fins a fa poques dècades. Per tant, aquest procés de normalització s’ha de realitzar a través dels dos àmbits de socialització dels infants, d’una banda la família i d’altra l’escola. Conseqüentment la responsabilitat és compartida, ja que el centre educatiu  manté relació amb els diversos models de famílies dels infants i cal que es promoguin actuacions per part dels equips docents per tal d’incloure la diversitat familiar en el dia a dia dels nens i nenes. Per poder-ho fer correctament s’ha de tenir en compte: la decoració del centre, la realitat d’estructures familiars, els prejudicis i visions dels mestres envers aquest tema, revisar com es tracta el tema en el Projecte Educatiu i en els textos i els llibres, entre d’altres accions. A través d’una millora dels punts anteriors, s’augmenta la confiança entre els membres de la comunitat educativa i aquests s’impliquen més ja que es té més coneixement del funcionament de l’escola. Això farà que les famílies i els docents puguin aportar idees i visions sobre quin és el grau de coneixement de les tipologies de famílies actuals i que permetrà seguir millorant i no deixar enrere aquests temes de tanta importància en el dia a dia dels infants.

Per mostrar com és d’important el fet de compartir l’educació entre els dos agents educatius a continuació incloc el símil de la motxilla: A la motxilla l'alumnat hi porta les seves capacitats, però també els hàbits emocionals i racionals que ha après dels models familiars i del seu entorn proper. Primerament, la manera de veure's a si mateix davant dels altres. Les atribucions, és a dir, allò que pensa sobre ell mateix, li atorguen la possibilitat de creure en les capacitats pròpies i augmenta, si són positives, també les seves expectatives. Però, continuant amb el símil, és tan important la motxilla com el mapa que hi portem i que ens orienta. Sobre el mapa marquem la direcció, les expectatives, el full de ruta imprescindible per a qualsevol que faci camí. Per a la convivència cal tenir en compte aquests aspectes i cal treballar-los adequadament. En la relació de les famílies i l'escola s’han de establir les estratègies i actuacions perquè, a través d’una comunicació constant i oberta, es creï i es mantingui el clima de confiança mútua i sincera, fugint d’actituds defensives o de culpabilització recíproca.
Llavors, com s’explica en aquest símil, cal que es mantingui un ensenyament coordinat per tal de no desviar-se en la transmissió de normes, valors, costums, responsabilitats, etc.
I per últim, m’agradaria deixar clar que actualment hi ha força respecte envers les noves estructures i formes familiars, però crec que encara hi ha certs sectors de la societat que no ho accepten dins la normalitat i per aquest motiu cal seguir potenciar-ho més als centres escolars, en tots els nivells i així millorar dia a dia per un futur més respectuós.


domingo, 8 de diciembre de 2013

SITUACIÓ ACTUAL DE LA FAMÍLIA

Les transformacions en l’àmbit legislatiu, demogràfic, ideològic, econòmic i històric han produït forces canvis en les famílies actuals i els valors que les constitueixen. Alguns d’aquests temes estan relacionats amb: el nou paper de la dona dins la societat, l’acceptació del divorci des del 1981 a Espanya, l’avançament en la reproducció assistida, els canvis dels rols en la família, la legitimitat de parelles gays i lesbianes, entre d’altres. D’aquí  és on en sorgeixen els nous models estructurals de les famílies, que són:
  1. Família nuclear: Família formada pels cònjugues i els fills. [http://www.enciclopedia.cat/]
  2. Família monoparental: Família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fillshttp://www.enciclopedia.cat/]
  3. Família homoparental/homomarental: Família nuclear constituïda per una parella homosexual, masuclina o femenina, amb un o més fills biològics o adoptius. [http://www.enciclopedia.cat/]
    1. Família reconstituïda, polinuclear o  patchwork: Tipus de família constituïda per una nova parella en la qual un o els dos membres i els fills procedeixen d'una unió anterior. És un tipus de família en expansió dins de les societats avançades.[http://www.enciclopedia.cat/]
  4. Família extensa: Estructura familiar de caràcter tradicional composta per dues o més generacions i que conviuen en la mateixa llar amb llurs fills.[http://www.enciclopedia.cat/]
  5. Família adoptiva: qualsevol altre tipologia anterior en què els adults adopten un infant o bé del mateix territori o bé d’un altre. [http://www.enciclopedia.cat/]
  6.  Living Apart Together: cada component de la família viu de forma independent.[extret de l’article de http://www.uv.es/lisis/belen/formas.pdf]
  7.  Parella sense fills.[extret de l’article de http://www.uv.es/lisis/belen/formas.pdf]
  8. Parella de fet: convivència de la parella per llaços afectius i sense un vincle legal del matrimoni. .[extret de l’article de http://www.uv.es/lisis/belen/formas.pdf]

També cal tenir en compte que a través de l’evolució que està vivint la tecnologia i la biologia, apareixeran, en un futur no gaire llunyà, noves famílies en la societat, com per exemple: parelles amb fills a través de la selecció genètica, la clonació, etc. Per tant la família ha canviat de definició al llarg dels últims anys, i en al dia d’avui es pot dir que és: “un conjunto de personas, unidas por relaciones de afecto y apoyo mutuo, comprometidas personalmente en un proyecto de vida en común que se quiere duradero” [Fundació de Famílies Monoparentals Isadora Duncan].

Cal dir que les famílies de la nostra societat tenen força relació amb els centres educatius, sobretot en el cas de l’Educació Infantil, ja que és l’inici del procés educatiu dels infants. I per tant l’escola té relació amb tots i cada un dels diversos models de famílies actuals. I per aquest motiu cal que es promoguin unes actuacions per part dels equips docents per tal d’incloure la diversitat familiar en el dia a dia dels nens i nenes. Per poder-ho fer de forma correcta s’ha de tenir en compte: la decoració del centre, la realitat d’estructures familiars, els prejudicis i visions dels mestres envers aquest tema, revisar com es tracta el tema en el Projecte Educatiu i en els textos i els llibres.

Algunes de les propostes que faig després de la meva cerca per la xarxa, són les següents:
 El joc Quién vive aquí? Es tracta d’una manera lúdica de tractar el tema a través del joc que es pot plantejar a les parelles amb els seus fills o a les aules.
- El visionat del programa En família, que té la finalitat de fer reflexionar els telespectadors a través de la mostra d’alguns casos de famílies que mostren la diversitat actuals.
- El joc que s’explicarà detalladament a la següent entrada del bloc i que permetrà treballar el tema a l’aula i a casa.

    
      I aquí deixo un enllaç amb altres recursos que exposa el Centre de Documentació de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, que són monografies, revistes, recursos web, articles i institucions.