REFLEXIÓ SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LES FAMÍLIES I EL SEU TRACTAMENT A L'ESCOLA

Seguidament iniciaré una reflexió sobre el que s’ha comentat anteriorment i alhora faré referència a la relació escola i família per tal d’entendre la importància que té  potenciar-la dia a dia en els centres educatius.

Actualment, cal dir que és molt important crear  més acceptació en les noves estructures familiars per tal que en un futur proper s’incloguin dins la normalitat i no es vegin com una desviació d’una tipologia que ha predominat fins a fa poques dècades. Per tant, aquest procés de normalització s’ha de realitzar a través dels dos àmbits de socialització dels infants, d’una banda la família i d’altra l’escola. Conseqüentment la responsabilitat és compartida, ja que el centre educatiu  manté relació amb els diversos models de famílies dels infants i cal que es promoguin actuacions per part dels equips docents per tal d’incloure la diversitat familiar en el dia a dia dels nens i nenes. Per poder-ho fer correctament s’ha de tenir en compte: la decoració del centre, la realitat d’estructures familiars, els prejudicis i visions dels mestres envers aquest tema, revisar com es tracta el tema en el Projecte Educatiu i en els textos i els llibres, entre d’altres accions. A través d’una millora dels punts anteriors, s’augmenta la confiança entre els membres de la comunitat educativa i aquests s’impliquen més ja que es té més coneixement del funcionament de l’escola. Això farà que les famílies i els docents puguin aportar idees i visions sobre quin és el grau de coneixement de les tipologies de famílies actuals i que permetrà seguir millorant i no deixar enrere aquests temes de tanta importància en el dia a dia dels infants.

Per mostrar com és d’important el fet de compartir l’educació entre els dos agents educatius a continuació incloc el símil de la motxilla: A la motxilla l'alumnat hi porta les seves capacitats, però també els hàbits emocionals i racionals que ha après dels models familiars i del seu entorn proper. Primerament, la manera de veure's a si mateix davant dels altres. Les atribucions, és a dir, allò que pensa sobre ell mateix, li atorguen la possibilitat de creure en les capacitats pròpies i augmenta, si són positives, també les seves expectatives. Però, continuant amb el símil, és tan important la motxilla com el mapa que hi portem i que ens orienta. Sobre el mapa marquem la direcció, les expectatives, el full de ruta imprescindible per a qualsevol que faci camí. Per a la convivència cal tenir en compte aquests aspectes i cal treballar-los adequadament. En la relació de les famílies i l'escola s’han de establir les estratègies i actuacions perquè, a través d’una comunicació constant i oberta, es creï i es mantingui el clima de confiança mútua i sincera, fugint d’actituds defensives o de culpabilització recíproca.

Llavors, com s’explica en aquest símil, cal que es mantingui un ensenyament coordinat per tal de no desviar-se en la transmissió de normes, valors, costums, responsabilitats, etc.

I per últim, m’agradaria deixar clar que actualment hi ha força respecte envers les noves estructures i formes familiars, però crec que encara hi ha certs sectors de la societat que no ho accepten dins la normalitat i per aquest motiu cal seguir potenciar-ho més als centres escolars, en tots els nivells i així millorar dia a dia per un futur més respectuós.